Dia 18, Manali

Despres d'unes interminables 10 hores de viatge amb autocar "super deluxe", un canvi de bus, i una reparacio de motor, vam arribar a Manali. Es un poble molt agradable situat a la vall Kullu. El paisatge es realment espectacular. Mirem on mirem veiem muntanyes i muntanyes, d'un color verd que, en respirar t'omple d'una pau peculiar. Estan plenes de grans salts d'aigua, que trenquen el color l'harmonia del color per deixar-nos veure, des de lluny, un rajoli blanquinos que balla al ritme del vent. Tambe li dona un encant especial l'aigua que no para d'evaporar-se, i que tapa els cims i trossets de les vessants d'aquestes muntanyes que ens evolten.

Aqui ens comencem a trobar alguna cosa d'allo que hem vingut a buscar. El poble es tranquilet, encara que hi ha de tot. La gent molt amable i atenta. Ahir, tenint una conversa interessant amb dos nois d'aqui, una de les frases que ens va quedar mes marcades va ser: 'In other places in India you can listen so many diferent kinds of music. In Manali, the music you listen, is the river sound'.

Durant el viatge amb bus anavem veient per tot arreu unes plantes que ens resultaven familiars pero no acabavem d'identificar. A manali tambe n'estava ple, n'hi havia tanta com d'esbarzers, vi d'alba i boixeres als boscos de casa nostra. Gran va ser la sorpresa quan ens van dir que allo era Cannabis sativa, o Maria, pels que la coneixen mes. El Chenu (un dels nois) ens explicava que la tenen per tot arreu, pero que es dificil aconseguir-la perque quan arriba l'epoca de recollir-la passava la policia, la tallava tota i la tiraven al riu!

De moment passarem uns dies mes aqui, disfrutant de la magia de Manali. Respirant l'olor que fa l'aire quan baixa de la muntanya i es barreja amb la buhor de l'aigua, que baixa amb forsa, del riu Beas.

A reveure!

Dia 16

Namaste!!

Tapadetes dins del llit, veient com cauen gotes d'un cel ben emboirat. Estem a Shimla. La veritat es que sembla que no estiguem al mateix país. El poble esta situat enmig d'una vessant amb bastant pendent, d'una de les muntanyes de la regió de Himachal Pradesh. És epoca del monzó i des de que vam arribar que ens acompanya una boira molt espessa.

L'arribada va ser màgica, ens vam enfilar en un trenet (conegut com a toy train) i durant cinc hores vam poder gaudir d'unes vistes dignes d'un documental del National Geographic. Aquesta ciutat no te res a veure amb el que haviem vist fins ara, per fer un simil, podriem comparar Andorra amb Cal Rosal.


Abans d'arribar aqui vam passar per Agra, un malson de ciutat.  Aquesta ciutat es coneguda per un dels mausoleus mes coneguts del mon, l'impressionant Taj Mahal. La ciutat en si, no te res de res, i s'aprofiten molt del turisme. Després de molta estona de discutir amb el personal de l'estació de trens, vem aconseguir un bitllet per escapar de la ciutat. Hem superat un gran repte, sortir d'Agra sense deixar-nos entabanar per tots els que amb mentides intentaven retenir-nos allà .
Ja tenim mig encaminat el nostre proper destí, Manali. Portem tres dies de camí des d'Agra, i encara ens esperen 10h més de bus!

Ens acomiadem des de l'habitació, esperant a que el sol tregui el cap!

Ona Ferrao i Núria Subirana, TV India, Shimla

Dia 10, Udaipur

Ja fa dies que no us enviem noticies I com podeu imaginar amb tant i tant de temps ens han passat mil aventures. I es que tot I que tan sols fa uns 5 dies que no escrivim, per nosaltres es com si fes mesos!

Abans de marxar de Jaipur vam fer unes compres al basar del poble. Es molt I molt cansat haver d’estar regatejant constantment I saber que sigui com sigui t’estaran cobrant mes del compte. Despres de tant de batibull ens vam concedir el plaer de fer-nos un bon massatge ayurvedic, que ens va deixar com noves.

El mateix dia a la tarda vam agafar un bus cap a Pushkar, un dels pobles sagrats de l’India. Pel cami ens vam trobar desenes de peregrins, vestits color taronja que caminaven descalsos I entonaven incansablement cantics religiosos. La seva mission era anar des dels seus pobles fins a Pushkar, on tot Hindu ha d’anar almenys un cop a la vida, per agafar aigua beneida I portar-la cap als seus pobles.

L’arribada va ser una mica caotica, com no. Se’ns va posar a ploure mentre buscavem l’hotel. Finalment, pero, vam aconseguir arribar-hi. Era un hotel amb piscine i molts turistes europeus, d’ambient familiar I agradable. Alla vam coneixer gent molt curiosa I interessant, pero la mes especial, sens dubte, va ser la Nuria. Una dona de Madrid amb molts viatges a la India a l’esquena. Ens va ensenyar moltes coses de com moure’ns pel pais I ens va ajudar moltissim en moltes d’altres.

Un dels moments mes especials a Pushkar va ser compartir una tarda I uns “lassis” asseguts a la botiga de roba de l’Asu, un home del poble I bon amic de la Nuria.

Tot I que a Pushkar ens trobavem molt commodes, vam fert les maletes per seguir amb el nostre cami. Ens dirigiem a Udaipur. Una de les coses mes especials de la ciutat son les vistes del llac Pichola, que es poden disfrutar des de molts dels “rooftop restaurants”, terrasses pels amics.

Ah! Una cosa de vital importancia es que en arribar a Udaipur vam fer realitat un somni! A l’estacio de tren ens esperaven amb un cartel amb els nostres noms. Com les persones super importants dels aeroports! Nomes que el paper era un full vell de llibreta I enlloc d’un cotxe de luxe ens esperava un “autorickshaw”. Pero aixo te molta mes magia!

El conductor molt amable, ens va deixar a la porta de l’hotel que haviem reservat. Eren quarts d’onze de la nit. Estavem contentes perque ens comencem a veure mes agils en moure’ns entre ens hindis I els caotics transports publics.

En arribar a l’hotel vam preguntar per l’habitacio, pero curiosament el recepcionista insistia en que pugessim a prendre alguna cosa a la terrassa. Mentre preniem un “fresh fruit juice” va apareixer un home molt pintoresc , conegut per tots com a Baba.

Molt amablement I amb un somriure afable ens va convidar a passar la nit a la terrassa “for no charge” ja que havia tingut un imprevist I no tenia habitacions lliures! Evidentment no vam poder despreciar una oferta tan temptadora com aquesta (tampoc teniem altre…), tot I que al final vam dormir al menjador perque ens van desmuntar el xiringuito de la terrassa. Les finestres del menjador no tenien vidres I gracies a aixo vam passar la primera nit FRESQUETA a l’India. Quin gran plaer passar la nit sense suar com un tuixo!

Ara seguim a Udaipur I hem visitat el palau reial, un jardi amb unes fonts I un petit zoo. Ens comencem a prendre el viatge amb una mica mes de filosofia I poc a poc anem disfrutant mes de lexperiencia.

Mes tard o mes dora tornarem a escriure!

P.D. Per tots aquells que us esteu posant les mans al cap per la infinita quantitat de faltes d’ortografia que hi ha, ens excusem perque en aquests teclats no hi ha accents ni c trencada I  a mes el corrector ho va canviant tot. Perdo Sr. Pompeu!

Dia 3

Bona nit!!!
Ja estem a Jaipur, i aixo pinta molt mes be!
L'experiencia d'agafar un tren a l'India ha estat molt be. Quan hem arribat a l'estacio erem l'atraccio turistica de la zona! Tothom se'ns mirava, i fins i tot hem tingut una colleta de nens observant-nos de molt aprop sense dir-nos res durant una bona estona. Curios... Tambe ha sigut tot un repte aconseguir esbrinar quin era el nostre vago i seient, ens ha anat del canto d'un duro, que no perdem el tren! Un cop al tren, ja tot ha sigut molt facil. El vago on estavem, esta dividit en petits compartiments, separats per cortines. Nosaltres n'hem compartit un amb un senyor. Dins d'aquest compartiment cadascu te el seu propi llit per poder gaudir del viatge (5 hores aprox). Tambe hi ha aire acondicionat, fet que s'agraeix bastant, tenint en compte que rondem els 40 graus a l'exterior!
 Al arribar a Jaipur, seguint els bons consells de la guia lonely planet, hem anat a petar un hotelet molt acollidor! Esta ple de jovent i hem coincidit amb dues parelles catalanes.
Per acabar el dia hem fet un soparet romantic a la terrasseta de l'hotel ( estil chill out), que jo crec que ha sigut un dels millors moments del dia!


Fins aviat!!
PD. Fotos del tren. 

Petons

Dia 2

Bones!!
Us escribim des d'un ciber on hi ha 10 ordinadors i nomes en funcionen 2, i a mes, ens intenten cobrar el doble, deu ser per la pinta de guiris que fem, no?
Avui es el nostre segon dia a Delhi, i ja tenim gaens de sortir dela gran ciutat. Tenim els sentits saturats entre les olors (una pudor que tomba), colors, pols, multitud,... Com podeu veure tot un privilegi!
Dema al mati agafem unt ren cap a Jaipur, on duran aquest mes es celebra l'arribada del monzo. Jaipur es una ciutat mes petit i esperem encaixar-hi millor.
De moment aixo es tot per acui, anirem explicant les nostres aventures!
Per cert, anirem penajnt fotos pero avui ens hem deixat el cable.

Una abracada per tots!

Ona i Nuria